APFM
APFM Què és la Premsa forana
Què és la premsa forana

Per Premsa forana hem d’entendre que es tracta d’un conjunt de publicacions, majoritàriament no professionalitzades i que són editades per entitats o associacions amb finalitats no lucratives.

Durant el darrer quart del segle XIX i durant tot el segle XX, han anat sorgint a diversos municipis de Mallorca diferents publicacions amb la missió d’informar, formar i entretenir els ciutadans respecte a la situació política, econòmica, social i cultural dels pobles, per tal de contrarestar l’increment i la influència de la premsa de Palma de caràcter centralitzadors.

Podem establir un conjunt d’etapes en el procés d’aparició de la premsa forana.

a) La primera fase s’inicià en el darrer terç del segle XIX i fou interrompuda per la Guerra Civil. Va tenir el seu màxim esplendor durant la Segona República, sobretot per l’aparició de publicacions de caràcter polític i polèmiques cap a la situació de l’època. Es tracta de publicacions «històriques» com el setmanari Sóller (1885) o Felanitx (1935).

b) La segona etapa de la premsa forana s’inicià a partir de la segona meitat de segle, com és el cas de la revista Bona Pau de Montuïri (1952) i Bellpuig d’Artà, ambdues de l’any 1960 i lligades en els seus inicis a estaments religiosos, els quals podien accedir amb majors facilitats a aconseguir els permisos de publicació. Així, l’Església podria servir d’impuls de fulls parroquials, els quals donaren lloc al sorgiment o transformació d’aquests fulls en revistes locals com les citades anteriorment. De fet, era freqüent trobar a les seves pàgines seccions dedicades a la informació parroquial, espai que era aprofitat pels mateixos mossens per difondre informació de caràcter religiós. Això no obstant, al costat de les informacions parroquials es començaven a veure alguns textos que ja deixaven una primera passa cap aquesta, podríem dir, nova llibertat. La majoria d’aquestes publicacions sorgiren durant els anys seixanta i principis dels setanta, quan el franquisme es trobava a les acaballes.

Des dels anys seixanta, els canvis polítics, socioeconòmics i culturals sorgits a l’Estat espanyol afegits a l'augment i evolució del sector turístic a Mallorca, va donar com a resultat unes profundes transformacions en els mitjans de comunicació de l'illa arran de la modificació de la Llei de premsa i impremta de 1966 i l’aprovació del Decret Llei sobre la llibertat d’expressió d’abril de 1977. Aquesta nova legislació ampliava el marc legal de les publicacions en el si de la llibertat d’expressió. D’aquesta segona etapa també hi trobaríem la revista Perlas y Cuevas de Manacor (1960)

c) A partir dels anys setanta i vuitanta s'inicià a una tercera fase, quan la premsa forana va viure un procés d’expansió, sobretot gràcies a la fi del franquisme i l’arribada de la democràcia. És en aquest context de “nova llibertat” per poder publicar determinats continguts fins aleshores difícils de ser publicats, en què començaren a aparèixer diferents col·lectius de persones que tenien interès per conèixer el passat i donar testimoni (o més ben dit el seu testimoni) de la realitat que els havia tocat viure.

Aquesta relació existent entre entitats i publicacions l’hem d’emmarcar en el fet que la gent vinculada o que havia impulsat aquestes publicacions era els mateixos que en els anys setanta s’havia anat constituint en associacions cíviques (o vinculats a moviments d’oposició al franquisme), o culturals, amb l’objectiu de promoure el català a les Illes Balears. Foren aquests col·lectius els qui iniciaren l’aventura d’escriure en uns mitjans poc professionalitzats i rudimentaris, fent una autèntica tasca artesanal de maquetació de la premsa forana, però que a poc a poc s’anaren professionalitzant.

Cal esmentar aquí l’important paper que en aquest procés hi jugaren alguns dels col·lectius que formaven part de l’Obra Cultural Balear, la qual donà cobertura legal a un bon grapat de revistes que després s’anaren associant a l’Associació de la Premsa Forana de Mallorca.

d) Amb les darreres recerques caldria establir una etapa iniciada a principis dels anys noranta en la qual podríem emmarcar aquelles publicacions que en bona part dels casos han explotat la premsa forana com una via de negoci. Ben entrada la primera dècada del segle XXI, podríem introduir una nova fase dins la premsa forana, relacionada amb la digitalització de les revistes (en alguns casos el paper i la versió web són complementàries) i amb la conversió o l’arribada de projectes merament digitals.

Text adaptat de la tesi doctoral: Les publicacions periòdiques de la part forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l'actualitat de Rafel Puigserver Pou (2015).